Stereotips

Banda Sonora OriginalPopClásicaAuxiliarGlosariostereotips@ferrancruixent.com
2 de mayo de 2007

Pink - ‘Eventually’

de l’àlbum ‘Missundaztood’ (2002) // Pop
0 comentarios


Aquí tens la cançó:





Perdona. És que utilitza altra vegada la progressió de Quintes descendents del Cànon de Pachelbel (1653-1706):





o de famós Adagio d’Albinoni (1671-1751) a partir de 00:55:





Per això, per no repetir-me, vull parlar-te d’una altra cosa.

En aquest món comercial tot s’ha de vendre. Ningú s’escapa d’aquest joc. Ni tampoc els que volen fer més ‘art’ que els altres. Molts esperen un dia ser ‘descoberts’ i ‘triomfar’. I això en tots els nivells.

En tots.

Des del grup adolescent més xungo, fins al compositor amb ideals més romàntics i que només espera morir perquè algú descobreixi la seva Obra i plori d’emoció al constatar que era un geni (al qui ara podrà vendre, clar).

Això és així des que Richard Strauss va guanyar als tribunals el dret a que els compositors poguessin ‘cotitzar’, creant-se així a Alemanya la primera Societat d’Autors i Editors de la història. A partir d’ara ja no guanyaria només el mecenes que fes l’encàrrec, o la sala de concerts de torn, sinó que l’obra ja no es vendria (com passa amb la pintura), i el compositor rebria una compensació pel seu treball, el què em sembla més just, tenint en compte que els propietaris de les sales de concerts s’embutxacaven tots els diners que produïa la interpretació d’aquelles obres mestres.

Pink té una veu increïble. Podria haver sigut el que ella hagués volgut. Però el mercat ‘Nena-mona-sexy-amb-veu-espectacular’ ja estava ocupat.

Només hi ha lloc per a un.

Doncs bé, Pink ha ocupat un altre nínxol, el de ‘Nena-urbana-dura-provocadora-feminista’. Però això és només una imatge. I amb tanta imatge ens perdem la seva veritable veu.

La Pink, igual que la Christina Aguilera i totes les altres, ha hagut de posseïr no només un talent innat, sinó també estudiar cant, dança, progressar, tenir constància i perseverància, i ser de les millors... però no n’hi ha prou. Ara havia de trobar un lloc al mercat.

Aquesta cançó representa el què Pink podria haver estat o potser volia ser. És una demostració de talent, de sensibilitat. Alguns ens vendran que ‘la lleona’ se’ns ha posat sensual.

Però passem de rotllos.

Imagina que escoltes aquesta cançó sense conèixer la cantant ni el disc ni la pinta que té:

Quina veu, quin domini, aquest rascat de gola, aquest mig xiuxiueig, aquesta afinació perfecta sense correctors de Pitch, quina producció més neta, aquest teclat Fender Rhodes, tot super natural com si es tractés d’una producció dels anys 70, sense ordinadors ni sintes.

Tant l’estrofa com el refrany utilitzen el mateix material tonal però en ordre invertit, creativament és molt equilibrat i de proporcions perfectes. El Bridge, que és on trobem el Punt Culminant o Clímax de la cançó, apareix al seu punt, 2:24, fixa’t en el cursor del Player de dalt de tot, diria fins i tot que es troba a la proporció àurea! No, si és que els que escriuen aquestes cançons han fet com a mínim els 4 anys de la carrera Songwriting al Berklee College of Music... i no en va.

Ai, Pink! Quina llàstima que l’imperi discogràfic no t’hagi deixat evolucionar en aquesta direcció!


Aquesta és una ‘entretinguda’ versió en directe:



I am an opportunity and I knock so softly
Sometimes I get loud when I wish everybody’d just
get off me
So many playas you’d think I was a ball game
Its every man for themself, there are no team mates
This life gets lonely when everybody wants
something
This might have been your fate
But they’ll get their’s eventually
And I hope I’m there

Surrounded by familiar faces without names
None of them know me or want to share my pain
And they only wish to bask in my light, then fade away
To win my love, to them a game
To watch me live my life in pain
When all is done and the glitter fades, fades away
They’ll get their’s eventually
And I hope I’m there

I drank your poison cuz you told me its wine
Shame on you if you fool once
Shame on me if you fool me twice
I didn’t know the price
You’ll get yours eventually

So what good am I to you if I can’t be broken?
You’ll get yours, yes you’ll get yours
Eventually






2006-2007 | Stereotips usa SPIP [software libre distribuido bajo licencia GPL]